VA PASSAR PER HALLOWEEN

 Bernard era un vampir poc comú. Encara que duia ja més d'un segle convertit en vampir, encara no s'havia fet a la idea que el seu lloc estava amb els altres éssers d'ultratomba, zombis, follets negres i altres vampirs com ell. En canvi, seguia fascinat pel món dels mortals, i sempre que podia, li agradava passejar pels ambients nocturns de la ciutat, captant les noves tendències, expressions i costums, que, lògicament, anaven canviant amb les diferents èpoques. Aquests últims temps estaven resultant els millors per a ell, ja que encara que el seu aspecte una mica cadaveric hagués pogut delatar-lo durant aquests passejos, per a passar desapercebut, havia adoptat la moda dels seguidors del cantant Marilyn Manson, amb tant encert, que més d'una vegada l’havien parat pel carrer per a preguntar-li en quina botiga s'havia comprat la polsegosa levita negra que solia dur, o que marca de maquillatge feia servir que li donava aquest aire de mort tan assolit. Dit sigui de passada, els llocs que freqüentava per a escoltar el anomenat rock gòtic estaven poblats de gent tan estranya, que ell passava per un més.
L'ésser vampir, com totes les coses d'aquest món (i de l'altre), té els seus avantatges i els seus desavantatges, i Bernard, que era un ésser positiu per naturalesa, intentava aprofitar les primeres i minimitzar les segones. El problema d'haver d'alimentar-se amb la sang dels altres no era tal, perquè no necessitava grans quantitats per a viure, i la gent, igual que pot donar sang cada cert temps, ja que el cos la reposa amb facilitat, també podia prescindir d'una mica, cada vegada que a Bernard li acuitava la fam. Això sí, tenia molt en compte el no mossegar més de tres vegades a una mateixa persona, perquè si no aquesta es convertiria en vampir, i llavors augmentaria massa la competència. Aquest era un acord comunament respectat per tots, que es remuntava a les primeres assemblees del Clan.
La llegenda que els vampirs no poden morir és només això, una llegenda. Lògicament, si tenen fam i no s'alimenten poden morir d'inanició, i també si s'exposen massa temps a la llum solar. Altra possibilitat de mort seria que el seu cos es socarrimes excessivament en un incendi, i també, és clar, la coneguda estaca que els poden clavar en el cor. Aquest mètode, per lent i dolorós, no havia vampir que s’el deixés fer sense oposar una contumaç resistència, la qual cosa, com a pla per  acabar amb ells, acostumava a resultar un mal pla. En canvi, les dificultats dels vampirs anaven per altres rumbs. Un dels inconvenients de xuclar sang aliena, és que amb ella es rep també l'empremta energètica de la persona, amb les apetències i aversions que caracteritzen la seva personalitat. I depenent de lo marcada que aquesta fora, Bernard, per exemple, que era molt sensible, podia passar-se tota una setmana sentint el mateix que aquella persona sentia, cosa que de vegades, segons de qui es tractés,  resultava bastant incòmode.   
Com a mostra de l'anterior, el penúltim al que havia mossegat, un noi atlètic d'uns vint anys que es va trobar fent footing al vespre pel parc de la ciutat. La tècnica era simple: aparició, hipnosis, mossegada (per descomptat no a la jugular, que es notava massa), i adéu. Després d'un lleuger atordiment, el noi seguia corrent com si res hagués passat, amb només un parell de picades en el braç tipus mosquit gran o aranya petita. Doncs bé, resulta que el noi era un super aficionat a escalar muntanyes, i de cop a Bernard li va entrar l'afició també. S'entén que certes aficions, poden ser bastant incompatibles amb els horaris d'un vampir, i per a més INRI, si escalar de dia ja és de per si perillós, el fer-lo de nit, malgrat posseir millor vista nocturna, ho és moltíssim més. Després de catorze intents en el bec major dels Monts Carpats, i les seves consegüents relliscades i despenyaments des d'altures considerables, el cos de Bernard va quedar tan maltret que no va poder sortir de casa seva en una bona temporada i, quan per fi ho va fer, era només una ombra bambolejant.
Davant de tan dolents resultats, els companys li aconsellaven que es dediqués a la gent gran, dient-li que a aquestes edats els desitjos i aficions se solen atenuar o fins hi tot poden desaparèixer, però Bernard estimava el risc i la novetat, així que no els va fer cap cas i va seguir fen la seva, amb la qual cosa res no va millorar, si no tot el contrari.

 El següent a qui va mossegar després de l'atleta, va esser un polític apassionat en època d'eleccions, i això si que va resultar incòmode. Sobtadament, l'ànsia de poder el va encegar, i va començar a fer-se propaganda, organitzant mítings en els quals embravit criticava totes les decisions i projectes de l'Assemblea Vampírica, amb tant afany que els seus amics, per a evitar-li complicacions, van haver d'enganyar-lo donant-li a beure sang d'un yogui penjat de la marihuana. Gràcies a l'alta concentració de droga, van aconseguir atenuar tanta obcecació política abans de que el Poder prengués cartes en l'assumpte, i la situació es tornés realment perillosa.
Però la veritable experiència mística estava encara per arribar. Va passar una nit de Halloween, en la qual la major part de la ciutat festejava amb disfresses, alcohol i música als difunts. Bernard, que es trobava en la taverna bevent Aromes de Montserrat amb un grup d'amics humans, va aconseguir en un moment de solitud, mossegar a un d'ells, Juliá, que havia sortit fora del bar per  parlar pel mòbil. I va ser acabar i començar a sentir un anhel irresistible, una tristesa angoixant, un desig insatisfet, que ofegava tot pensament que no estigués relacionat amb la noia amb la qual en Juliá somiava, que ara per contagi, estava també en els somnis de Bernard. Mai fins a aquell moment havia experimentat el anomenat mal d'amors (o enamorament no correspost, que és el mateix), i després de dos dies horribles de sentir-se fatal, no va poder aguantar més, i va decidir que havia de fer quelcom. Aconseguir l'adreça de la noia no va ser difícil, ja que en Juliá es passava molt de temps espiant les anades i vingudes de la seva estimada, i només va haver de seguir-lo. Poder estar una estona tot sol amb ella, ja va ser més complicat, però el més difícil va ser aconseguir mossegar-la quatre vegades sense tenir fam. El seu únic desig era convertir-la en vampir per a casar-se amb ella, i gaudir de la seva companyia tota l'eternitat.

 Va ser terrible. Si que es va casar amb ella, i és veritat que els tres primers dies va ser feliç, però al quart , ja estava totalment fart de la història. I com l’havia passat altres vegades, les seves apressants sensacions van desaparèixer, però en canvi ella va seguir allí, enganxada a ell, i fastiguejant-li la vida-mort per sempre. I es van acabar els passejos i la vida aventurera per a Bernard. Tot, per no escoltar els bons consells dels amics. Veritablement, una llàstima.  

                 Aquest relat no podrà ser reprodüit, ni totalment ni parcialment, sense el permís previ del propietari del Copyright.